“Julia, sóc jo. Necessito que em truquis. Sisplau, Julia. És important.”
Dies abans de morir, la Nel Abbott va trucar a la seva germana.
La Jules no li va agafar el telèfon i va ignorar la seva demanda d’ajuda.
Ara la Nel és morta. Diuen que s’ha suïcidat. I la Jules ha hagut de tornar a un lloc d’on pensava que havia fugit per sempre i fer-se càrrec de la filla adolescent que la seva germana ha deixat òrfena.
Però la Jules té por. Molta por. Por dels records que ha tingut enterrats durant tot aquest temps, de la Casa del Molí i d’una certesa: la Nel no s’hauria llançat mai al buit.
I sobretot té por de l’aigua i d’un lloc que anomenen el gorg dels Ofegats.
