«Taràntula» va ser escrit en 1966, però no va veure la llum fins a 1971. Mentrestant, van circular diferents còpies pirates que van potenciar el mite al voltant d'aquest llibre inclassificable. «Taràntula» combina lírica i prosa en un exercici proper a l'escriptura automàtica i està perfectament sintonitzat amb el moment en què Dylan ho escriu, que és també el punt àlgid de Ginsberg, Kerouac i Burroghs, els grans noms de la generació beat. L'autor s'ha alliberat de les seves orígens folk, ha abraçat el rock i està donant curs a un imaginari molt més espontani i transgressor; fins al punt que aquest llibre es va considerar com el millor vehicle per iniciar-se al Bob Dylan que va sorgir després de la publicació del seu disc Highway 61 Revisited.
