L'any 1886, Jacint Verdaguer i Jaume Almera emprenien un viatge fins a la Terra Santa. Aquest llibre és un dietari que recull la crònica d'aquesta travessia, que va incloure una vintena de dies a Jerusalem, per visitar els llocs sagrats relacionats amb Jesús, i una ruta per Beirut, Damasc i Egipte. Les impressions del poeta són evocadores i espirituals, reflexions d'un viatger peregrí que busca l'origen de la seva fe. Un llibre que, gràcies a la prosa detallista de Verdaguer, permet al lector reviure la seva travessia per la Terra Santa.
Jacint Verdaguer (1845–1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesía catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingresar en un seminari, on va cursar els seus estudis eclesiàstics. Al 1965 va participar en els seus primers Jocs Florals i va guanyar dos premis. Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença catalana i del romanticisme que dominava l’època. Igual que autors contemporànis, Verdaguer va perseguir la modernització i recuperació de la llengua catalana. Va morir al 1902 malalt de tuberculosis.
