Rayo Verde Editorial

La transformació digital està en el centre de l'agenda política actual, però la digitalització de les societats ja fa mig segle que és en actiu. La qüestió ja no és si la digitalització tindrà lloc, sinó si està sent democràtica i, per tant, beneficiosa per a la majoria, o no. La retòrica ideològica dels diversos bàndols l'envolta d'estereotips que són distraccions del veritable problema: la responsabilitat política.

Digitalització democràtica tracta de l'ús quotidià que fem de les eines digitals, les de cada dia, les de qualsevol persona. Desmunta mites i proposa itineraris concrets i obligacions institucionals per a la sobirania digital de les persones, el dret distribuït a emprendre, la creació d'infraestructures i eines digitals comunes i públiques. Per a una digitalització més democràtica, distribuïda i no monopolística.

La cura és un pilar essencial de la civilització, però no dels interessos de la política. La cura ha quedat menystinguda i relegada a l'àmbit privat i en mans de les dones i altres grups marginalitzats.

A Qui se'n cuida?, Tronto explora la «crisi de la cura» a les societats industrials, i observa que el mercat lliure converteix la cura, i les persones que la donen i la reben, en subjecte d'explotació. A través de l'anàlisi socioeconòmica, qüestiona el mantra de la mercantilització de la cura, i insta que repensem qui n'és responsable i que reconeguem el paper fonamental de les institucions per garantir que qui necessita la cura en rebi. Tronto recomana que el treball de cura sigui considerat com una responsabilitat governamental per tal de fer-lo més valorat, més segur i més democràtic.

Les persones s'enfronten a un dèficit de la cura: tenim massa feina, hi ha massa exigències, no tenim prou temps per poder cuidar adequadament els infants, la gent gran, i a nosaltres mateixos. Alhora, la implicació en la política a molts països del món arriba a baixos històrics, tot i que hauria ajudar-nos a cuidar millor, la veiem com una cosa llunyana. Democràcia i cura argumenta que necessitem repensar la democràcia, així com els nostres valors i compromisos fonamentals, des d'una perspectiva cuidadora.

Joan Tronto argumenta que hem de revisar com el gènere, la raça, la classe i el mercat desvien el treball de cures, i pensar la llibertat i la igualtat des de la perspectiva de fer les cures més justes. La idea que la producció i l'economia són la principal preocupació humana i política ignora la realitat: la cura és al centre de la vida humana, però actualment és fora de la política. Democràcia i cura busca les raons d'aquesta desconnexió i argumenta a favor de fer de la cura el punt central de la política democràtica.

Hay una isla cerca del continente que tiene unas normas propias, donde el viento y el mar cambian a las personas. La isla está llena de gatos, domesticados, comodones, callejeros, que se pasean a ratos en casa de uno, a ratos en casa de otro. Un día de pronto desaparecen todos los gatos y lo que piden a cambio de que vuelvan amenaza la forma de vida de toda la comunidad.

La autora nos ofrece un texto elegante, rebelde y osado que nos alerta de la fragilidad de nuestras libertades y nos invita a pensar cómo se manipula el lenguaje para cambiar las ideas. Este libro ha sido un éxito en Francia con el apoyo de los libreros, que lo celebraron desde la primera lectura.

La pràctica mèdica no escapa de la mirada androcèntrica que ha considerat el sexe masculí el referent universal dels estudis. El biaix travessa tots els àmbits mèdics, des de la recerca i la innovació fins al diagnòstic i el tractament.

A la medicina persisteixen criteris i protocols que poden ser inadequats per a les persones que no s'identifiquen com a homes. El model mèdic masculí és esbiaixat i omet part de la casuística mèdica, però es continua aplicant a tothom i pot ocasionar conseqüències indesitjades per a la salut física i psíquica, sobretot de les dones i d'altres persones amb diferents expressions de sexe i gènere.

Ets una exagerada és un projecte col·laboratiu entre diferents hospitals, metgesses i metges, amb l'objectiu d'esmenar incorreccions de la recerca mèdica, i actualitzar processos i pràctiques per apropar-los a una atenció més individualitzada. El llibre també recull testimonis de pacients que expliquen de primera mà com aquestes pràctiques poden afectar la vida de les persones, i ens fa reflexionar que aprendre i millorar en perspectiva de gènere és necessari i urgent.

Hi ha una illa prop del continent que té unes normes pròpies, on el vent i el mar canvien les persones. L'illa està plena de gats, de domesticats, de panxacontents, de carrer, que una mica es passegen ara a casa de l'un, ara a casa de l'altre. Un dia de cop i volta desapareixen tots els gats i el que el continent demana a canvi de la seva tornada amenaça la forma de vida de tota la comunitat.

L'autora ens ofereix un text elegant, rebel i agosarat que ens alerta de la fragilitat de les nostres llibertats i ens fa pensar sobre com la llengua es manipula per canviar les idees. Aquest llibre ha sigut un èxit a França amb el suport dels llibreters, que el van celebrar des de la primera lectura.

Las personas se enfrentan a un déficit del cuidado: tenemos demasiado trabajo, hay demasiadas exigencias, no tenemos tiempo suficiente para poder cuidar adecuadamente a los niños, la gente mayor, y a nosotros mismos. Al mismo tiempo, la implicación en la política en muchos países del mundo llega a bajos históricos, aunque debería ayudarnos a cuidar mejor, la vemos como algo lejano. Democracia y cuidado argumenta que necesitamos repensar la democracia, así como nuestros valores y compromisos fundamentales, desde una perspectiva cuidadora.

Joan Tronto argumenta que debemos revisar cómo el género, la raza, la clase y el mercado desvían el trabajo de cuidados, y pensar la libertad y la igualdad desde la perspectiva de hacer los cuidados más justos. La idea de que la producción y la economía son la principal preocupación humana y política ignora la realidad: el cuidado está en el centro de la vida humana, pero actualmente está fuera de la política. Democracia y cuidado busca las razones de esta desconexión y argumenta a favor de hacer del cuidado el punto central de la política democrática.

Comprar un altre ésser humà no hauria de ser possible. Elena Crespi investiga sobre els aspectes més ocults de la gestació subrogada, una pràctica en expansió que permet la compra de persones i vulnera els drets humans arreu del món.

Partint de la base que la necessitat econòmica és la principal motivació de les dones que se sotmeten a la gestació subrogada, El negoci dels nadons indaga sobre les empreses que se'n beneficien, les granges de mares, les conseqüències per als nadons i les mares gestants —tant físiques com psicològiques—, els contractes, les males praxis i les màfies. Gràcies a la feina d'activistes, feministes i investigadores, Crespi elabora un mapa de com s'està configurant l'explotació reproductiva i convida a la reflexió per erradicar-la.

La gestació subrogada és una nova forma d'explotació dels cossos de les dones i converteix els nadons en mercaderies. Aquesta és la tesi que travessa aquest llibre, que pretén desemmascarar una forma de funcionar que troba la seva lògica en el capitalisme més salvatge.

Ser mare o pare és un dret? Podem equiparar el desig o la voluntat de tenir una criatura amb l'exercici d'un dret? Com vulnera aquesta pràctica els drets de les mares i els infants? Hauria de ser possible comprar un ésser humà?

La Mona no s'assembla pas als poderosos mags responsables de defensar la ciutat. De fet, la seva màgia no és gaire espectacular: només funciona amb el pa. Tot i això, sembla que s'ha convertit en l'objectiu d'un assassí que recorre la ciutat acaçant qui té poders màgics i encara aquest serà el menor dels seus problemes.

Guia màgica d'autodefensa amb galetes és una fantasia atípica i divertida que es pregunta de quina pasta estan fets els herois.

La noche del 1 de mayo, Día del Trabajador, el obrero metalúrgico Luis Fiore asesina a su mujer disparándole con una escopeta. Este brutal hecho sirve de base en los cuatro capítulos que se entrelazan en la novela, como las diferentes caras de una misma figura.

Publicado originalmente en 1969 y definido como un texto fundamental de la nueva narrativa contemporánea argentina, Cicatrices presenta la prosa impecable y el ritmo sostenido característicos de Saer. La obra constituye una interrogación sobre el funcionamiento del mundo, sobre el conflicto entre el caos y el orden y sobre la insignificancia de la experiencia humana.

Estampada a samarretes i bosses de mà, la paraula feminista s'ha popularitzat i s'està convertint ràpidament en un eslògan per a la nostra generació. Però el feminisme no és una mercaderia que comprar i vendre; és una arma per lluitar contra la injustícia.

L'autora proposa imaginar un món on la qualitat de vida no estigui relacionada amb la quantitat de diners que tenim, on no has de vendre la teva feina per sobreviure i les fronteres no existeixen.

Aquest llibre revolucionari busca rescatar el feminisme de les urpes del consumisme mitjançant l'exploració de la violència estatal contra les dones, la justícia reproductiva, la transmisogínia, el treball sexual, la islamofòbia de gènere i molts altres temes, demostrant que la lluita per l'alliberament de gènere és una lluita per la justícia. Una que pot transformar el món per a tothom.

Greta Thunberg va acusar de «bla-bla-bla» a governs i corporacions per les seves polítiques davant l'emergència climàtica. Exagerava o realment es tracta de gestos buits que només serveixen per neutralitzar la lluita ciutadana?

Aquest llibre dona resposta a la pregunta, esmicolant els mites del capitalisme ecològic i del creixement sostenible, així com altres mentides del greenwashing empresarial com la neutralització d'emissions o el zero-net. Pel camí, dibuixa alternatives per pal·liar la crisi climàtica i garantir el futur del nostre planeta abans que arribem a un punt de no retorn. Alternatives que, en tot cas, passen per la construcció d'una nova globalitat basada en la cooperació solidària i el recolzament mutu, així com refer les polítiques migratòries. En definitiva, el salt d'un món capitalista dominat pel creixement exponencial i l'explotació dels cossos i de la natura, regit per l'heteropatriarcat, a un altre basat en la justícia social.

«En resum, parlaré dels que estimava», va escriure Albert Camus en una nota sobre El primer home. Camus escriu la història de Jacques Cormery, un nen que va viure una vida molt semblant a la seva: una infància circumscrita per la pobresa, una àvia autoritària i la mort del pare, però redimida per la bellesa austera d'Algèria i l'afecció del nen a la seva mare. Entendrem les arrels de la personalitat de Camus, la seva sensibilitat, la gènesi del seu pensament i les raons del seu compromís.

Aquest escrit inacabat té un caràcter autobiogràfic que, segurament, hauria desaparegut en la versió final de la novel·la, però és precisament aquesta vessant la que avui li confereix valor i la fa única. Publicat trenta-cinc anys després del seu descobriment entre les restes de l'accident de cotxe que va matar Camus, El primer home és la brillant consumació de la vida i l'obra d'un dels intel·lectuals més importants del segle XX

Elatsoe és la història d'una protagonista valenta i decidida que, amb l'ajuda dels seus amics, haurà de fer un viatge i enfrontar-se a la realitat d'una ciutat i les seves perversions. La combinació de misteri, fantasia, terror i mitologia confereixen un valor extraordinari a una història deliciosa i màgica.

Encara n'hi ha que recorden bé els fets del 1976, l'any que van tancar el monstre, quan la gent es va endinsar al canyissar amb escopetes, matxets i garrots; i amb la gàbia. Van creure's lliures per sempre de la maledicció. Ignoraven que terra endins, embolcallats per una voluntat contrària al món, maligna, hi bategaven diamants, la veta més gran del planeta. Per revertir la decadència que porta a la seva fi, la humanitat només compta amb uns nens esclavitzats en unes mines perilloses, una bruixa vella i un cap tribal deprimit. Però també els que ens vetllen, els que ens estimen.

Stalker ens ofereix la seva tercera obra, sisena entrega del cicle Motorsoul: aquest cop viatgem a Sierra Leone.

Escrits llibertaris és un recull imprescindible del pensament llibertari d'Albert Camus, Premi Nobel de Literatura 1957, on reflexiona sobre la justícia, la llibertat, l'absurd i la rebel·lió, i que és fonamental per entendre l'autor i el nostre temps.

Albert Camus complementa i enriqueix amb aquests textos la seva narrativa i el seu assaig L'home revoltat, una obra fonamental sobre l'ésser humà i la història de la revolta i el poder. Així ens ofereix noves perspectives sobre la ja molt coneguda bibliografia de l'autor i les seves posicions ideològiques, defuig la imatge de l'autor allunyat de la societat del seu temps, perfila noves idees sobre les relacions sociopolítiques i, en definitiva, contribueix a repensar la imatge de l'autor que es tenia fins aleshores. Aquest recull ens interpel·la ara més que mai per trobar solucions a les crisis de les esquerres i per combatre les accions de l'extrema dreta.

1977, Amsterdam. Cuando su mujer le cuenta que está embarazada, Cornelis se va de casa. El avión que toma hacia Tenerife se estrella y este peluquero desaparece sin dejar rastro. Años después, Simon, su hijo, empieza a indagar sobre la desaparición.

1977, Amsterdam. Quan la seva dona li diu que està embarassada, en Cornelis se'n va de casa. L'avió que agafa cap a Tenerife s'estavella i aquest perruquer desapareix sense deixar rastre. Anys després, el seu fill Simon comença a indagar sobre la desaparició.

Una anàlisi implacable de la migració com un dels pilars de la governança global i com un factor determinant en la creació de classes marcades pel gènere i la raça.

Harsha Walia defuig les explicacions simplistes de les crisis dels migrants i els refugiats i ens les mostra com a conseqüències inevitables de la conquesta capitalista i, alhora, de l'empobriment mundial derivat del canvi climàtic. Frontera i llei explora les diverses lògiques de la gestió de les fronteres: desplacen, immobilitzen, criminalitzen, exploten i expulsen migrants i refugiats. L'autora esclareix com les fronteres no tan sols divideixen la classe treballadora internacional sinó que, a més, consoliden les elits, la classe governant, i els règims nacionalistes i racistes.

Walia posa al descobert la intencionalitat de les mecàniques brutals de les fronteres, amb la dissecció de la inhumana política de gestió de fronteres nord-americana, de les fronteres externalitzades i colonials de l'Europa fortalesa i l'Àustralia blanca o de les migracions del Golf Àrab i Canadà per a la regulació ciutadana i les polítiques de control laboral.

Una lectura esclaridora en aquests temps de guerra, desigualtat, canvi climàtic i crisi sanitària mundial. Frontera i llei és una crida inequívoca a la revolució.

La recerca del pensament lliure és una activitat constant. A Ensenyar pensament crític, hooks considera l'aprenentatge com el primer espai per defensar la diversitat, la igualtat i, en definitiva, la democràcia.

Si l'ensenyament és l'espai on desenvolupar el pensament crític, i l'aprenentatge és una activitat que dura tota una vida, aquest llibre aborda alguns dels problemes més urgents que hem d'afrontar avui en dia dintre i fora de l'aula. Ensenyar pensament crític és un llibre imprescindible per a qualsevol persona que vegi l'educació com a pràctica de la llibertat.

A més de ser un manual per trobar eines atrevides amb què enfocar l'ensenyament, també prova de capgirar-ho tot, fins i tot a nosaltres mateixos. Hooks qüestiona com hem après fins ara, qüestiona els referents i qüestiona el complex equilibri que ens permet ensenyar, valorar i aprendre a partir d'obres escrites per autors racistes i sexistes, entre d'altres.

Amb aquesta obra intel·lectual, provocadora i alegre l'autora celebra i reivindica el poder del pensament crític. Sens dubte, proposa un canvi de paradigma en l'educació, l'aprenentatge i la transformació social.